Concurs “Celler Noucentista” a Vila-seca

Dates2018
EmplaçamentVila-seca
ClientAjuntament de Vila-seca
ArquitectesJoan Pascual, Anton Pàmies, Ramon Ausió, Cristóbal Fernández
ImatgesDespatx


PARTICIPACIÓ CONCURS RESTRINGIT | 2018

Com indica el programa del concurs, més enllà de la recuperació arquitectònica del Celler, era rellevant fer compatibles els usos de l’equipament amb els programes de museització i divulgació dels processos vinícoles. I, per això, és important que els recorreguts fossin adequats per a explicar correctament l’ús primigeni del celler.

I encara que la producció del vi comença a la vinya, segueix amb la verema i el trasllat del raïm al celler, el primer contacte rellevant entre el raïm i el celler, passava fora, en una plataforma una mica elevada de cota, un espai present en la majoria d’activitats agrícoles: l’era, també present al celler de Vila-seca.

Tenim excel·lents exemples que han cuidat el com acostar-se als edificis, fet sempre rellevant en l’arquitectura, tant del present com del passat. Si observem l’accés al Partenó, veiem que es va dirigint els visitants a través d’un recorregut que, des de l’entrada pels Propileus, deixant a la dreta el temple d’Atenea Nike, els dirigeix cap al fons i, un cop passat el pòrtic de les Cariàtides, trobar-se al terç posterior del temple i, des d’aquí, refer el camí cap el pòrtic frontal. Una cosa semblant passa a la catedral de Brasilia, de l’arquitecte Niemeyer, que allunya el visitant per fer-lo entrar a través d’una rampa-túnel de suau pendent, de traçat trencat, per acabar deixant-lo entrar des de la cota -1 sota la gran lluerna que envolta els pòrtics hiperbòlics de formigó de la coberta de l’església, d’on pengen àngels o apòstols.

Concurs “Celler Noucentista” a Vila-seca

Dates2018
EmplaçamentVila-seca
ClientAjuntament de Vila-seca
ArquitectesJoan Pascual, Anton Pàmies, Ramon Ausió, Cristóbal Fernández
ImatgesDespatx


PARTICIPACIÓ CONCURS RESTRINGIT | 2018

Com indica el programa del concurs, més enllà de la recuperació arquitectònica del Celler, era rellevant fer compatibles els usos de l’equipament amb els programes de museització i divulgació dels processos vinícoles. I, per això, és important que els recorreguts fossin adequats per a explicar correctament l’ús primigeni del celler.

I encara que la producció del vi comença a la vinya, segueix amb la verema i el trasllat del raïm al celler, el primer contacte rellevant entre el raïm i el celler, passava fora, en una plataforma una mica elevada de cota, un espai present en la majoria d’activitats agrícoles: l’era, també present al celler de Vila-seca.

Tenim excel·lents exemples que han cuidat el com acostar-se als edificis, fet sempre rellevant en l’arquitectura, tant del present com del passat. Si observem l’accés al Partenó, veiem que es va dirigint els visitants a través d’un recorregut que, des de l’entrada pels Propileus, deixant a la dreta el temple d’Atenea Nike, els dirigeix cap al fons i, un cop passat el pòrtic de les Cariàtides, trobar-se al terç posterior del temple i, des d’aquí, refer el camí cap el pòrtic frontal. Una cosa semblant passa a la catedral de Brasilia, de l’arquitecte Niemeyer, que allunya el visitant per fer-lo entrar a través d’una rampa-túnel de suau pendent, de traçat trencat, per acabar deixant-lo entrar des de la cota -1 sota la gran lluerna que envolta els pòrtics hiperbòlics de formigó de la coberta de l’església, d’on pengen àngels o apòstols.