Una normativa estricta regula la renovació de l’Eixample de Barcelona. No es pot intervenir a les façanes existents. En casos extrems, s’ha obligat a desmuntar façanes, per reconstruir-les després. I si no queda més remei que plantejar una nova façana, la normativa prescriu, proporció i dimensions dels forats, mentre poc importa el que es faci a l’interior de l’edifici.

Aquest edifici ve a proposar un mode diferent d’enfocar el tema. A partir d’una planta existent, es tractava de proposar una façana en un emplaçament especial, ubicat just enfront de la Sagrada Família.

La façana força la utilització del balcó corregut, balcó que s’interromp marcant els diferents blocs que conformen un edifici de inusual longitud dins de l’Eixample. Per remarcar la seva horitzontalitat, els balcons disposen d’una barana metàl·lica opaca.

La horitzontalitat de la nova façana serveix de contrapunt, a la verticalitat de les torres de la Sagrada Família.